Juny 2018 #53
Decoració

Norma 60-30-10: la proporció ideal del color a casa teva

T’expliquem com utilitzar la norma 60-30-10 per combinar correctament els colors i aconseguir un ambient equilibrat en la decoració de la teva llar.

La norma 60-30-10, utilitzada per decoradors i interioristes, permet aplicar el color de forma harmoniosa. Cada xifra correspon al percentatge de color que utilitzarem: el color dominant en un 60 % de la totalitat de la superfície, el secundari en un 30 % i el 10 % per marcar l’accent.

Color dominant: 60 %
Generalment, el color dominant i que més es percep a simple vista, s’utilitza per pintar les parets. També pots utilitzar-ho per acolorir altres elements, sempre que aconsegueixi aproximadament el 60 % del total cromàtic. Quan ens referim a color dominant no té per què ser el més intens o vibrant. Per a les parets, per exemple, escull una tonalitat neutra, preferiblement, blanc, beix, gris, marró, pedra, etc. Tria un o un altre, més clar o més fosc, en funció dels metres disponibles i quantitat de llum natural que rebi l’estança, per multiplicar la sensació d’amplitud o lluminositat. Si tries un color més intens com a color dominant procura que el secundari i el d’accent siguin neutres, per evitar que l’ambient es vegi massa recarregat.

Color secundari: 30 %
En el cas del color secundari, has d’aplicar-ho en un 30 % de la totalitat de l’espai; és la tonalitat que aporta interès al conjunt i en general, el que s’usa en el mobiliari, grans tapissos per a sofàs o butaques, cortines, estores i catifes. En aquest cas pots atrevir-te amb colors més intensos, sense ser excessivament cridaners o estridents: verds, blaus o roses t’ajudaran a afegir personalitat a l’ambient, sense crear un efecte excessiu.

Color d’accent: 10 %
Es tracta del color que s’utilitza en petits elements, accessoris o complements tèxtils; molt més atrevit que la resta, pots guiar-te per les tendències del moment per triar el que més s’adapti als teus gustos personals, ja que resulta més fàcil de substituir, si et canses d’ell, passat un temps: vermells, grocs, taronges, tons àcids, etc., afegiran el fermall final al conjunt. En alguns casos, el color secundari és l’autèntic protagonista de l’espai; pot succeir en moltes ocasions i es converteix en una bona opció si el dominant és un neutre i el color d’accent és un altre neutre de caràcter oposat, per exemple, en un saló amb les parets pintades de blanc, un gris fosc com a color d’accent, utilitzat en complements i un rosa pàl·lid o groc clar com a color secundari per a sofàs, cortines i alguna catifa. En aquests casos, el resultat també és equilibrat.

Aquesta regla contempla la utilització de tres colors, però en pots afegir algun més com a color d’accent, sempre que els apliquis, íntegrament, en el 10 % dels elements. Per exemple, si has escollit pintar les parets de l’habitació en blanc trencat i utilitzes el gris com a color secundari, pots incloure dos colors d’accent més cridaners, que es complementin, en turquesa i verd llima, sempre que no ocupin més del 10 %, per evitar saturar l’espai. Jugant amb diversos tons de la mateixa gamma cromàtica aconseguiràs que l’ambient no es vegi pla, sinó que es vegi més interessant i personal.

Amb aquesta senzilla regla aconseguiràs decorar la teva casa amb una combinació de colors harmònica, per gaudir d’espais equilibrats, en la seva justa mesura.

Notícies relacionades

Half-painted, pintar a mitges la teva llar està de moda

Com ha de ser un dormitori per descansar de veritat

Geometria per decorar

Alternatives per donar una nova vida al teu sofà

Renova les teves parets amb paper pintat

<< tornar