Juny 2018 #53
Tendències

Les 5 millors cases de l’arquitectura moderna

Et descobrim cinc habitatges dissenyats al segle XX que són referents de l’arquitectura per la seva ubicació, disseny d’interiors, conceptualització dels espais i materials utilitzats. Cinc cases icòniques que van oferir innovadors espais als seus habitants.

Et presentem cinc cases dissenyades per destacats arquitectes del segle XX que van ser capdavanteres en la seva època i es van convertir en un referent de l’arquitectura moderna. Habitatges construïts per reconeguts arquitectes com Philip Johnson, Alvar Aalto, Frank Lloyd Wright, Oscar Niemeyer i Harry Seidler, que van buscar ubicacions especials, van pensar en noves formes de distribuir els espais i van integrar l’habitatge a l’entorn natural.

El minimalisme a Glass House
Aquest habitatge dissenyat per l’arquitecte Philip Johnson i construït a Connecticut (Estats Units) és un exemple de l’arquitectura minimalista de formes simples integrada a l’entorn, gràcies a murs de vidre que creen una fusió entre l’interior i l’entorn de l’habitatge. La casa té una forma semblant a una urna, i a cada paret hi ha una gran porta de vidre que la converteix en una espècie de pavelló que permet veure tot l’espai circumdant i integrar l’habitatge a l’entorn que l’envolta. Philip Johnson va viure en ella des de 1949 –data de la construcció– fins a 2005, i l’habitatge manté tant els seus elements de construcció com la seva decoració original. La distribució es basa en espais oberts –poc habituals en l’època– i inclou una cuina, menjador, sala d’estar, dormitoris, bany i entrada. L’estança amb més privadesa és el dormitori separat de la sala d’estar per armaris amb xapa de noguera.

Elegància i funcionalitat a casa Aalto
L’arquitecte finès Alvar Aalto va dissenyar el 1936 aquest habitatge a Hèlsinki en un solar adequat per construir la seva pròpia casa. Es tracta d’una elegant vil·la construïda de forma harmoniosa i inspirada en les granges finlandeses, amb acabats simples, un fet que va permetre catalogar la casa a l’arquitectura funcional. La casa té un estil molt senzill on la funcionalitat prima per sobre de l’estètica. La seva construcció aprofita la llum natural a través de l’orientació de les seves sales i terrasses, i al mateix temps es refugia del vent característic a la zona amb murs aïllants; compta amb una coberta plana i unes terrasses orientades a sud. En el seu interior, des del vestíbul s’accedeix a l’estudi principal, mentre que en la segona planta també hi ha un estudi de doble planta. La casa té quatre accessos oberts i la llum natural entra en totes les habitacions i per totes les terrasses. El material d’acabat és la fusta, i algunes parets van ser recobertes amb teles. Al terra es van aplicar tires de fusta o linòleum directament sobre el formigó. Actualment aquest habitatge és la seu de la Fundació Alvar Aalto i representa una icona de l’arquitectura com a exemple de casa residencial integrada en el terreny; l’arquitecte finlandès va dissenyar una línia orgànica, va aplicar la seva predilecció per la fusta i va experimentar amb altres materials com la terracota o maons per demostrar que la proximitat de la naturalesa pot ser font d’inspiració per dissenyar un habitatge.

Arquitectura orgànica a la Casa de la Cascada
Aquest habitatge és una obra mestra de l’arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright, dissenyada el 1935 i que actualment acull el museu del Western Pennsylvania Conservancy. Està construïda sobre una cascada del riu Bear Run, a l’estat de Pennsilvània (Estats Units), i integra en un únic edifici els aspectes naturals de l’entorn, la divisió d’espais i l’ús de materials natius en la seva construcció. L’objectiu de la seva construcció era relacionar el dia a dia dels seus habitants amb la naturalesa, i per això l’arquitecte va dissenyar la casa just damunt de la cascada, perquè els seus habitants poguessin veure i escoltar la força de l’aigua en tot moment des del seu interior. Els fonaments de la casa són les roques del terra on se situa, i totes les estades es relacionen amb l’entorn natural –alguna habitació té graons per accedir directament al riu.

Moviment i entorn a Casa Das Canoes
Aquest habitatge situat a Canoes, un dels suburbis de Rio de Janeiro (Brasil) va ser construïda per l’arquitecte Oscar Neymer el 1951, qui es va proposar no utilitzar l’angle recte en tot el plantejament arquitectònic. Per això es diu que la casa té ‘moviment’. Està envoltada d’un bell entorn natural de platja i arbres, i la seva principal característica és la fusió entre la naturalesa i l’arquitectura minimalista. Neymer no va modificar els desnivells del terreny, va construir la casa en corbes i va evitar les cortines en les parts envidrades. D’aquesta forma, va reforçar el concepte de llibertat sobre la construcció, i fins i tot permetia que la vegetació que envolta de l’habitatge es fusionés amb aquesta. La casa té dues plantes, en la inferior hi ha els espais privats i en la superior els col·lectius, i només en els dormitoris es van dissenyar espais més aïllats de l’exterior per allunyar-los de la naturalesa i propiciar la intimitat. El formigó armat i les formes còncaves generen una singularitat plàstica i donen un sentit a la casa de pertinença a la naturalesa.

Casa Riose Seidler, on mana el cristall
Aquest habitatge dissenyat per l’arquitecte austríac Harry Seider el 1951 i construït a Sidney, a simple vista sembla una urna de cristall amb potes per les seves línies geomètriques i espais oberts. Una construcció nova en l’època i que oferia una gran interacció espacial en el seu interior per la comunicació dels seus espais: encara que les àrees d’estar i els dormitoris estan separats, en realitat estan units per una sala d’estar dividida per només una cortina. Aquest habitatge es va convertir en una residència familiar per als pares de l’arquitecte, enclavada entre arbres i arbustos, i dissenyada amb inspiració de l’escola Bauhaus. Avui és un símbol de l’arquitectura moderna dels 50, adaptada als pendents del terreny però amb una forma rectangular, i amb un interior que diferencia entre una zona assolellada per a les activitats diürnes i una ombrejada per a l’estudi i relax nocturn.

Notícies relacionades

6 tendències en arquitectura i habitatge

Els habitatges de la Bauhaus, Patrimoni de la Humanitat

Cases giratòries: un nou concepte d’habitatge eficient

Un espectacular habitatge en Port d’Andratx, candidat a millor habitatge del món

6 habitatges fora del comú

<< tornar